BONA PRÀCTICA DEL CENTRE:
Una bona pràctica del centre on vaig fer les pràctiques és que feien espais familiars.
Els espais familiars ofereixen un context de relacions estable entre infants, famílies i professionals. Cada infant va acompanyat d'un adult de referència (mare, pare, avis, cangur...). Cada sessió s'organitza en dos moments diferenciats:
-Un primer moment d'activitat conjunta entre infants i adults, amb propostes de joc i de materials diversificades i pensades amb intencionalitat educativa, serveix per gaudir i compartir descobertes, vivències, avenços. Es un moment idoni que permet als adults observar i estar atents a l'acció dels infants.
-En una segona part de la sessió s'organitza l'estona de tertúlia. En aquest moment de trobada, les famílies comparteixen la seva experiència de criança i educació dels seus fills i filles.
Al centre on vaig realitzar les pràctiques es realitzaven els espais familiars una vegada per setmana, hi anaven unes quantes famílies amb els seus infants i preparaven unes activitats per els infants. Mentrestant, els adults depatien temes interessants per l'educació i la criança dels seus fills i filles. La mestra encarregada dels espais familiars preparava articles de revistes i altres textos informatius perquè els pares i mares es poguessin informar correctament i més a fons sobre aquests temes que van debatint.
Vaig tenir la oportunitat d'assistir a una d'aquestes sessions on els infants van experimentar amb taronges i llimones, l'experimentació va ser tot un èxit ja que fins i tot hi van participar algunes mares. Durant la sessió, els adults referents ( en aquesta sessió tot van ser mares) varen parlar dels jocs dels seus infants.
BONA PRÀCTICA DE L'AULA:
Per jo, una de les millors pràctiques que vaig observar que es feia a l'aula on jo vaig realitzar les meves pràctiques del grau superior va ser la praxis labial.
Es tracta de que ens reuniem tots a l'estora i teniem unes capses amb dibuixos d'infants amb diferents postures amb la boca per fomentar la parla, el buf, etc. Cada infant s'aixecava per treure una capsa, mirava el dibuix i feia de model per els altres companys que també ho havíen d'imitar.
Aquesta pràctica és molt beneficiosa i em va semblar de les millors ja que a l'aula hi havia un infant que encara no havia adquirit la parla, i això l'ajudava a aprendre a fer les postures per parlar i l'estimulava l'aparell bucofonatori.
Vaig tenir l'oportunitat de dur a terme jo aquesta pràctica amb els infants i com que ja l'havien feta durant tot el curs ja ho dominaven bastant i era molt interessant veure com els mateixos infants s'ajudaven entre ells fent de models si l'altre no ho sabia fer encara.
No hay comentarios:
Publicar un comentario