VALORACIÓ GENERAL DE L'ASSIGNATURA

Primerament, quan va començar l'assignatura vaig pensar: "on m'he ficat!". Les noves tecnologies i jo mai no ens hem duit bé, i per tant, vaig pensar que no ho aconseguiria. Per suposat, vaig ser una d'aquestes persones que li va costar moltíssim obrir el blog, però finalment ho vaig aconseguir.
Penso, que aquesta assignatura m'hauria estat molt més profitosa si hagués estat durant el meu període de pràctiques, però així i tot, m'ha semblat molt interessant i m'ha ajudat molt a caure en coses que en el seu moment no vaig saber veure i ara, he pogut reflexionar.
M'hauria agradat poder dedicar més temps del que he pogut a aquesta assignatura, però tenint en compte la càrrega d'assignatures que hi ha a segon, m'he hagut de repartir el temps així com he pogut.
Ha estat molt interessant reflexionar sobre aquests temes i després arribar a classe i poder compartir amb els demés les opinions, i veure, que les teves companyes tenen els mateixos dubtes, pensaments, pors i inquietuds que tu.
Per acabar, m'agradaria transmetre que aquesta assignatura m'ha ajudat a fer-me conscient de quins són els meus punts forts i quins són els meus punts febles, quines són les competències que més hauré de treballar en un futur per fer de les meves febleses un punt fort.

Gràcies! ;)

QUÈ HA DE PASSAR PERQUÈ LA MESTRA APRENGUI? I PERQUÈ JO APRENGUI?

En la meva opinió, perquè una mestra aprengui el primer que ha de fer és tenir vocació per aquesta professió, d'aquesta manera estarà motivada a l'hora de començar la seva formació com a futura mestra o educadora.
Una vegada s'ha obtingut el títol i es comença a formar part del món laboral, la formació no s'ha de deixar de banda; sinó que les mestres necessiten tenir una formació contínua al llarg de la seva carrera professional ja sigui perquè van sorgint models nous i punts de vista nous quant a l'educació, noves tècniques d'avaluació, noves metodologies, etc. i sempre convé estar informat per contrastar-ho amb la realitat educativa del seu centre i anar realitzant projectes de millora i bones pràctiques.
També cal destacar que en la pràctica diària de centre és molt important l'avaluació ja que això ajuda a les professionals a replantejar-se les activitats si no han estat efectives, o a tenir-les en compte pel futur en cas de que hagin funcionat. Aquest seria un altre punt que els dóna una formació de cara a les pràctiques futures.
A més, és important que hi hagi un bon clima dins el centre ja que això permet contrastar experiències, creences, dubtes i preguntes amb els companys de l'equip docent, la qual cosa també servirà per l'aprenentatge de la mestra.
Finalment, crec que és molt important destacar que a més d'anar informant-se contínuament i informant-se ja sigui llegint llibres, anant a conferències, parlant amb altres professionals, etc. un factor importantíssim i que influeix directament en l'aprenentatge continuat de la mestra és la pràctica docent, és a dir, el seu dia a dia dins les aules.

Perquè jo aprengui, el que ha de passar és que com fins ara, he de continuar amb la mateixa motivació que em duu a seguir endavant. He de dir que la vocació em ve des de ben petita, ja que tota la vida m'han sentit dir que quan fós gran seria mestra d'eduació infantil. Vaig fer el grau superior però no em vaig conformar ja que el més important a més de la vocació és tenir inquietuds i motivació per seguir endavant.
A part d'això, perquè jo aprengui ha de passar exactament el mateix que perquè aprengui una mestra: la formació contínua, pràctica en el món laboral, bons criteris d'avaluació, bon clima dins el centre per realitzar el contrast d'experiències amb companys i companyes de l'equip educatiu, etc.

REFLEXIÓ SOBRE ELS PROJECTES DE MILLORA

Els projectes de millora exposats per l'itinerari A, van ser agrupats per temàtiques a fi de tenir més facilitat a l'hora de poder reflexionar sobre ells. Algunes de les temàtiques exposades són les següents: 

Tema: relació família-escola.

En aquest tema s'hi varen incloure dos projectes: 

El primer centre que va triar aquesta temàtica em va semblar que va triar un projecte molt interessant. És molt important que les mestres puguin parlar amb les famílies sense cap problema i que els puguin comunicar la realitat de manera assertiva, per tant, si el cas d'aquest centre és que les educadores tenien problemes de comunicació amb les famílies, aquesta guia de consells és un recurs molt ric per millorar aquest punt. A més, el plafó ilustratiu, els qüestionaris per recollir les opinions de les famílies i el cançoner que respon a una demanda d'aquestes també són coses molt interessants de cara a millorar la relació del centre amb els pares i mares dels infants. 

L'altre projecte referent a aquesta temàtica va ser muntar unes reunions amb les famílies dels infants de l'escoleta on es varen tractar temes com els vincles afectius, hàbits, rutines, la importància de contar contes i van explicar com fer-ho. Em va semblar una bona proposta, i pensant en el centre on jo vaig dur a terme les meves pràctiques em semblaria un bon recurs per afavorir la relació família - escola, i penso que les famílies podríen respondre positivament. Ara bé, és cert que a classe es va comentar que a algunes escoletes aquest projecte no tendria l'èxit esperat ja que hi ha molts d'infants nouvinguts i les seves famílies no entenen l'idioma; com a adaptació per aquestes, es va proposar acompanyar les reunions de gestos i imatges, potenciant la comunicació no verbal; així i tot, pens que per aquests centres, seria difícil el funcionament d'aquest projecte. 

Tema: moments de pati. 

Dins aquesta temàtica també s'hi inclouen dos projectes de millora: 

Ambdós centres han proposat projectes de cara a la millora dels patis, ja que han observat que els jocs del pati són més pobres del que voldríen i a partir d'aquesta observació han duit a terme un projecte de millora. Els projectes consisteixen en elaborar diferents zones de jocs als patis: rodes de pneumàtic, rocòdrom, diferents tubs, proporcionar algun amagatall, troncs de fusta per fer taules i cadires i potenciar el joc simbòlic, mòbils i cortines... 

Han comentat que demanen la col·laboració de les famílies per aconseguir tot el material necessari, i em sembla molt oportú, ja que a més de millorar el pati també potencien aquesta col·laboració entre família i escola. 

Penso que aquests projectes no serien adequats per aplicar-los al centre on jo vaig fer les pràctiques ja que l'escoleta era relativament nova i, al pati, no tenia aquest tipus de mancanes. Encara que, sempre es pot millorar i si havia de triar algun d'aquests elements, triaria les taules i cadires per potenciar el joc simbòlic ja que la resta estava cobert. 

Tema:  senyora poesia. 

Aquest projecte de millora em sembla un recurs molt interessant i molt bonic per treballar amb els infants.  El fet que sigui la "senyora poesia" qui els porta els diferents recursos poètics, potencia que els infants estiguin més motivats amb aquesta activitat. Alguns dels recursos treballats amb aquest projecte són: les endevinalles, les cançons, les danses populars, les poesies, el so i el silenci, la relaxació, l'escolta activa, el ritme, el llenguatge corporal... 

Un punt que em va semblar molt interessant d'aquest projecte (ja que és un apartat molt important) és que es duu a terme l'avaluació després de cada sessió. S'analitza com ha anat cada sessió i que ha sortit bé i que s'hauria de millorar. 

Finalment, cal dir que aquest projecte podria ser adequat per proposar-lo a l'escoleta on jo vaig dur a terme les meves pràctiques, pel fet que les aules que quedaven amb els infants que no venien al menjador realitzaven joc lliure i podría aprofitar-se per treballar un tema tan interessant i motivador pels infants com és la poesia. 

Tema: material natural.

Dins aquest tema, es varen proposar tres projectes de millora:  

El primer fóu reutilitzar una caseta que tenien a l'escoleta sense emprar per fer un laboratori de materials no estructurats. A més, també van realitzar una prestatgeria multisensorial per els infants més petits que funcionarà a base de paneres. Finalment, ens van explicar, s'aniran introduint materials mediadors que serviran per donar complexitat a les propostes una vegada que els infants ja s'hagin familiaritzat amb el material.  Aquesta proposta em sembla una preciosa i molt satisfactòria per els infants. M'hauria agradat molt proposar-ho a l'escola on jo vaig dur a terme les meves pràctiques, però per qüestió d'espai seria una mica difícil; en tot cas, jo crec que un bon recurs seria emprar algun espai dels passadissos, que estaven poc emprats, i d'aquesta manera optimitzariem els recursos espaials. 

El següent grup, proposà un plafó sensorial amb diversos materials: suau, aspre, rugós... i que està proposat per els infants de 0-1 anys.  Per la vista, l’han plastificat amb paper cel·lofana amb formes les finestres, perquè els infants puguin mirar a través. Espècies, cafè, etc. per estimular l’olfacte. Amb el gust, una proposta oberta per si hi ha al·lèrgies. Estimular l’oïda amb el renou de les diferents activitats. 

L'estimulació dels sentits és un tema molt important que treballar amb els més petits, per tant, aquesta proposta em sembla molt encertada i crec, que pot resultar molt engrescadora per els infants.

Durant les meves pràctiques vaig estar a l'aula de 2-3 anys, i per ells, aquesta proposta resulta una mica massa senzilla, encara que es podria experimentar. Però per els més petits, em sembla un gran projecte!

Finalment, unes altres companyes van comentar que el seu projecte de millora havia estat proposat directament des de l'escola, i va ser realitzar joguines amb material reciclat, la proposta era per els infants de tot el centre i les joguines s'anirien intercanviant entre les classes. Amb aquest projecte es pretén evitar el consumisme, donar valor als materials quotidians, potenciar la creativitat dels infants, conscienciar la comunitat educativa dels beneficis del material reciclat... 

La proposta és molt interessant, però com molt bé es va comentar a classe, penso que és millor treballar a partir de material no estructurat. Les mestres després de dur a terme el projecte també hi van estar d'acord ja que el material no estructurat ofereix moltes més possibilitats de joc, que les joguines estructurades, que tot i ser de material reciclable, ofereixen unes possibilitats limitades de joc. És per aquest fet que a partir del seu projecte, s'han pogut proposar projectes de millora. 

Tema: blogs. 

Dos grups de companyes han treballat aquesta temàtica. Aquest és un projecte molt interessant ja que hi ha molts pares i mares que per qüestions laborals no poden recollir i acompanyar els infants, i per tant, no poden fer la "xerrada" a les entrades i sortides, o bé que quan ho fan ja no hi ha la tutora de l'aula. Aquest és un recurs molt interessant ja que els pares i mares des de casa seva poden veure què han fet avui els infants a l'escoleta. Per altra banda, també resulta un recurs molt interessant per les mestres i educadores, ja que es familiaritzen amb les noves tecnologies, que actualment estan a l'ordre del dia i a més, això en certa manera els ahorra feina, ja que al manco a l'escoleta on jo vaig fer les pràctiques cada dia s'escrivia a l'agenda individualment què haviem fet aquell dia; amb el blog, s'evitaria posar-ho individualment, perquè si ho posa a la xarxa tothom hi té accés. Em sembla una gran idea, i penso que les practicants han realitzat una bona feina engrescant a les mestres no només a posar internet a l'escoleta, sino també a fer feinetes per familiaritzar-se amb el blog abans d'obrir-lo al públic. 

Tema: psicomotricitat. 

Les companyes que van realitzar aquest projecte de millora ens van contar que al seu centre feia poc que tenien la sala de psicomotricitat nova i que no havien explotat gaire les possibilitats d'aquesta. És per aquest motiu que es varen posar en marxa amb aquest pla de millora: van proposar tenir una mascota a l'escoleta que fés el bon dia els dies de psicomotricitat i amb això, els infants ja relacionarien que avui tocava anar a la sala de psicomotricitat. També van plantejar estructurar les sessions de psicomotricitat per millorar la qualitat, ja que després de cursar l'assignatura de psicomotricitat a la UIB i realitzar les pràctiques a les escoletes CP Badies i Son Sardina, som conscients de que l'estructura d'aquestes sessions és molt important per el desenvolupament de l'infant. Finalment, van dir que realment aquest projecte s'encararà de cara a l'any que ve ja que el curs està acabant i hi ha rutines que no es poden adquirir en tan poc temps. 

Em sembla que aquest projecte de millora seria molt interessant aplicar-lo al centre on jo vaig dur a terme les meves pràctiques ja que la sala de psicomotricitat estava molt bé i tenia bastant de material, però com que les mestres i educadores no tenien una bona formació en aquest àmbit, no sabien com plantejar les sessions setmanals de psicomotricitat. 

Sobre les exposicions de l'itinerari B: 

Després de la recerca feta per realitzar el treball sobre les bones pràctiques, plans de millora i innovacions i canvis, ja esteiem més o manco assabentades de què era cada cosa; però amb la posada en comú dels altres grups que també havien duit a terme la mateixa recerca, vam complementar la informació i vam fer un aprenentatge significatiu d'aquests conceptes. 

Les bones pràctiques són intervencions  docents que faciliten el desenvolupament d’activitats d’ensenyament -aprenentatge eficients. Són intervencions contextualitzades en un centre i/o grup d’alumnes.

Disposen d’un sistema d’avaluació que permet reflexionar sobre el disseny i els resultats i re orientar-les per aconseguir una millora continuada. En el centre on vaig fer les pràctiques, concretament dins l'aula on jo estava, vaig ser partícep de moltes bones pràctiques que realitzava la meva tutora de l'escoleta. 

Qualsevol innovació parteix d’un passat, pretén una millora de la realitat actual, per projectar-la cap al futur. Introdueix novetats que provoquen canvis. Per tant, innovació s’entén com un procés dinàmic i obert, de caràcter multidimensional i complex, inserit en una realitat sociocultural i humana que busca el creixement personal, institucional i social, per a la qual cosa requereix estratègies de participació i col·laboració. En aquest sentit, puc parlar d'innovació quant a la metodologia que va començar a posar-se en pràctica mentre jo duia a terme les pràctiques: la metodologia per racons. 

Finalment,  un projecte de millora és un instrument a través del qual l’escola planifica i organitza un procés de millora en productes, serveis o processos,  en l’àmbit educatiu. El principi bàsic de la millora és la reflexió sobre el funcionament dels processos. El seu objectiu és la identificació, reducció i eliminació de processos no òptims, i es dóna mitjançant una evolució, en passos graduals. Cal dir que no he vist mai la posada en marxa d'un projecte de millora, però sí que ja tenia una lleugera idea de què era i què suposava per el centre.

La recerca de plans de millora per internet ha estat molt difícil ja que n'hi ha pocs i la majoria d'aquests projectes que circulen per internet no tenen avaluació, i sense avaluació, el projecte no és complet ja que aquesta proporciona una retroalimentació de cara als canvis i millores que s'han de fer. 

 

CONTINUA LA RECERCA DE PLANS DE MILLORA

Continuant la recerca de plans de millora, he trobat un pla per la millora del menjador d'una escola, i un antic projecte de millora d'unes alumnes de la UIB, millorant la biblioteca de l'escola, fent una biblioteca viatgera.

Per analitzar els diversos plans de millora trobats, el primer que s'ha de mirar és que els projectes tenguin avaluació. Amb la qual cosa he pogut eliminar el primer pla de millora que havia trobat (el traspàs del primer cicle al segon cicle) ja que era l'únic dels projectes trobats que no tenia avaluació.

Altres punts a tenir en compte són: si aquests plans de millora serien adequats per la realitat del nostre centre, l'àmbit en que s'aplica, la durada, la planificació, els recursos materials i humans necessaris, si s'aplica la normativa vigent, etc.

CONTRACTE D'APRENENTATGE

A principi de l'assignatura, vaig realitzar el meu contracte d'aprenentatge. Seguint les competències vaig realitzar un llistat de les competències que jo creia que em mancaven i altres aspectes que creia que podria millorar.
Crec que encara que la reflexió m'ha ajudat a adonar-me més concretament dels meus punts forts i punts febles quant a competències, realment la única manera d'adquirir o millorar-les és duent-les a la pràctica en el dia a dia, per això, crec que el més important per aprendre és la pràctica.
És cert que durant les meves pràctiques del grau superior vaig aprendre moltes coses, ja que jo abans no havia treballat mai a una aula, i la pràctica ajuda molt a entendre i poder aplicar els continguts teòrics.
Finalment, crec que la tasca d'aquesta assignatura, d'anar reflexionant amb les diferents tasques encomanades, ens ha ajudat a veure les diverses competències que hem treballat amb aquestes reflexions, i les que haurem de treballar i potenciar en el futur.

PLA DE MILLORA DE L'ETAPA 0-3

En les primeres recerques del pla de millora, el que vaig trobar va ser un pla per millorar el traspàs de l'escoleta de 0-3 a l'escola 3-6.
Em sembla un projecte molt interessant, perquè hi ha moltes escoletes que no treballen aquest fet, el qual és molt important en la vida dels infants, els suposa un gran canvi. Aquest projecte ens aporta tres propostes per fer amb els infants durant aquest procés. Aquest projecte no té avaluació.

JUSTIFICACIÓ:

La justificació d’aquest Projecte de Millora es deu a una millor fluïdesa a l’hora de canviar de lloc d’assistència de l’escoleta a l’escola infantil. Es tracta de donar pautes, idees o suggeriments per facilitar aquesta etapa d’adaptació, de canvi, de novetats sense que hi hagi neguit, inseguretat,… per part dels nens i nenes i per part de les famílies.

Desde aquest Projecte de Millora el que pretenem és destacar la importància del període d’adaptació. Aquest comença a l’escoleta i es un fet important per totes les persones que hi estan implicades: infants, pares i mestres. Per a pares i infants suposa desprendre’s de persones i espais coneguts per conèixer-ne de nous i això crea una certa inseguretat. Si aquest aspecte es treballa d’una forma adequada facilitarem que, després, quan el nen o la nena tingui que tornar a adaptar-se a l’escola infantil no li suposi cap neguit ja que recordarà l’etapa d’adaptació com una etapa satisfactòria sense cap mal record.

Un infant pot respondre de diferents maneres davant d’aquest procés dependent de la seva manera de ser, la seva família, i el centre educatiu. Ens podem trobem nens més agosarats que són els que accepten la situació sense gaires dificultats, n’hi ha d’altres, com els temorencs que l’accepten, però després d’haver passat un període conflictiu  que finalment es resol i, per últim, hi ha un petit grup que es resigna, no accepta la nova situació. Aquest últim grup és el que té un conflicte intern per la qual cosa no pot ser obviada per els adults que l’envolten.

Segons Vicenç Arnaiz la proposta d’adaptació va sorgir per oferir a les criatures una situació que no l’allunyés gaire de la seva realitat. S’ha de tenir molt present el seu ritme i els seus espais així com garantir que els pares i mares visquin la separació com a una mostra de la confiança dipositada en el seus fills.

L’escolarització té uns aspectes positius i uns altres de negatius:

-         Aspectes positius: sentiment de tornar-se gran (obertura a un nou món, noves experiències,...), afirmació de la identitat de l’infant (independència, autonomia, socialització,...) i millor distribució del temps.

-         Aspectes negatius: regressions (com poden ser la pèrdua del control d’esfínters), somatitzacions (vòmits, pèrdua de la gana,...) i conflictes psíquics (insomni, plors, rebuig als adults i als nous companys,....)

En aquest moment de traspàs de l’escoleta a l’escola infantil és important tenir present les necessitats físiques, afectives, intel·lectuals i socials dels nens i nenes. Es important oferir un ambient càlid i segur on poden afrontar el coneixement gradual del medi i adquirir els mitjans que els permeten d’accedir-hi. També ha de satisfer el desig de conèixer i descobrir, ja que els alumnes tenen una gran curiositat i interès per conèixer tot el que els envolta.

En aquest moment de canvi, també, s’ha d’acceptar i respectar cada nen que arriba amb unes experiències, uns desitjos i unes capacitats pròpies i diferents de les dels altres companys, i aprofitar-los per l’enriquiment de tots.

 OBJECTIUS GENERALS

-         Actuar de forma cada vegada més autònoma en les seves activitats habituals desenvolupant les seves capacitats afectives i la seva seguretat emocional, i  adquirir progressivament iniciativa i confiança en ell mateix/-a.

-         Establir vincles fluids de relació amb els adults i amb els iguals, adquirint progressivament pautes elementals de convivència, responent als sentiments d’afecte, exercitant-se en la resolució pacífica de conflictes, respectant la diversitat i desenvolupant actituds d’ajuda i col·laboració.

-         Observar i explorar l’entorn immediat amb una actitud de curiositat i de cura, identificant les característiques i propietats més significatives dels elements que el conformen i algunes de les relacions que s’estableixen entre ells.

PROPOSTA 1: Coherència educativa entre el primer cicle i el segon cicle

Objectius específics:

-Arribar a uns acords entre els dos centres (escoleta i escola infantil) que afavoreixen la coherència educativa entre primer i segon cicle d’educació infantil tant al que fa a l’educació que reben els infants com a la participació de les seves famílies.

Activitat	Professorat implicat	Nivell educatiu	Recursos i materials	Temporalització
-Organitzar una trobada formal entre tota l’etapa d’Educació Infantil	-Nivell 3 i 4 de l’escoleta i tota l’etapa d’Ed. Infantil	Nivel 3 i 4 de l’escoleta i tota l’etapa d’Educació Infantil	-Currículum d’Educació Infantil -PGA i PEC de l’escoleta i de l’escola	-2 trobades de 2 hores, aproximadament
-Organitzar una trobada de famílies de l’escoleta amb l’escola	-Nivell 3 i 4 de l’escoleta i tota l’etapa d’Ed. Infantil	-Famílies del nivell 3 i 4 de l’escoleta	-Full informatiu sobre horaris, activitats de l’escola, hàbits d’alimentació, higiene...	-1 trobada de 2 hores, aproximadament a l’escola
-Reunió entre els educadors de l’escoleta i els mestres d’Ed.  Infantil per concretar els criteris d’avaluació de finals del primer cicle i començament del segon	-Nivell 3 i 4 de l’escoleta i tota l’etapa d’Ed. Infantil	-Afecta als alumnes del nivell 3 i 4 de l’escoleta i de 3 anys d’Ed. Infantil	-Informes trimestrals de l’escoleta del nivell 3 i 4 i els informes d’Ed. Infantil de 3 anys	-2 trobades de 2 hores, aproximadament
Organitzar una festa -berenar entre les famílies de l’escoleta i de l’escola	-Nivell 3 i 4 de l’escoleta  i etapa  d’Educació Infantil	-Alumnes del nivell 3 i 4 de l’escoleta i Ed. Infantil 3, 4 i 5 anys	-Full d’informació explicant perquè s’organitza aquesta trobada -Menjar i beguda	-Una tarda de dissabte en el Centre Social de Can Bonet

  

PROPOSTA 2: Visita a una escola infantil

Objectius específics:

-         Realitzar de manera cada vegada més autònoma, activitats habituals i tasques senzilles per resoldre problemes de la vida quotidiana, augmentant el sentiment d’autoconfiança i la capacitat d’iniciativa, i desenvolupant estratègies per establir les seves necessitats bàsiques.

-         Conèixer diferents grups socials propers a la seva experiència, algunes de les seves característiques, produccions culturals, valors i formes de vida, generant actituds de confiança, respecte i estima.

-         Expressar emocions, sentiments, desitjos i idees mitjançant la llengua oral i d’altres llenguatges, triant el que millor s’ajusti a la intenció i situació.

ACTIVITATS	PROFESSORAT IMPLICAT	NIVELL EDUCATIU	RECURSOS       I/O MATERIALS	TEMPORALITZACIÓ
Confeccionar  un mural sobre l’estiu amb fotografies dels infants de l’escoleta mentre feien aquesta proposta.	Educadors (tutor i suport) del nivell 3 i 4	Nivell 3 i 4	-Paper continu -Sorra,petxines, alga seca -Pintura al tremp, purpurines	Aproximadament 30 minuts
Visita a una escola infantil (CC. Can Bonet)	-Educadors (tutor i suport) del nivell 3 i 4 de l’escoleta i mestres d’educació infantil de l’escola, especialment els de 3 anys	-Nivell 3 i 4 de l’escoleta -Educació Infantil (especialment 3 anys)	Portar el mural ja acabat per intercanviar-lo a l’escola.	Aproximadament 3 hores procurant que coincideixi amb l’esmorzar.

PROPOSTA 3: Facilitar el procés d’acomiadament de l’escoleta.

Objectius especificis: Afavorir l’acomiadament de l’alumnat del primer cicle i la seva adaptació al segon cicle d’Educació Infantil amb activitats planificades de forma conjunta pels equips educatius d’ambdós centres.

ACTIVITATS	PROFESSORAT IMPLICAT	NIVELL EDUCATIU	RECURSOS       I/O MATERIALS	TEMPORALITZACIÓ
-Visita d’una mestra de l’escola de segon cicle d’Ed. Infantil a l’escoleta (nivell 3 i 4)	-Mestre/.a de l’escola i educadors de l’escoleta nivell 3 i 4.	.Nivell 3 i 4

ALTRES BONES PRÀCTIQUES

La primera bona pràctica que he trobat ha estat "l'art a l'educació infantil". En aquesta pràctica ens expliquen com durant tres sessions els infants treballen sobre un artista, en aquest cas el pintor Kandinsky. Treballen la seva vida, les seves obres, els colors, les tendències, etc.
Crec que és una pràctica molt interessant ja que a més de ser motivadora i engrescadora per els infants, és molt educativa i els ensenya coses de la cultura artística. Aquest és el motiu per el qual l'he triada.

http://www.xtec.cat/~mbardera/kandinsky.htm

Una altra pràctica que he triat ha estat la següent:

http://www.elgegantdelpi.cat/activitats/hort/

En aquesta escoleta treballen el tema del medi ambient en conjunt amb el seu ajuntament. És molt important que la gent del poble o la ciutat s'engresqui i col·labori amb els projectes del seu propi ajuntament.
El motiu per el qual he triat aquesta pràctica és perquè em sembla molt interessant que els infants aprenguin a tenir cura d'un hortet, que els dona els aliments que posteriorment es preparen a la cuina de la mateixa escoleta. D'aquesta manera, els introdueixen temes tan importants com el menjar saludable, la cura de les plantes, la responsabilitat de cuidar-les, l'autonomia, etc.

Finalment, i com a tercera pràctica, he elegit m'ha semblat molt innovadora. Crec que és una gran idea perquè les famílies i l'escola vagin per una mateixa línia en l'educació dels infants, aquesta pràctica que proposa l'escoleta "el gegant del pi". Es tracta de que les famílies a principi de curs donin la seva opinió de com volen que vagi el curs i les educadores, entre el proposat pels pares i mares i el que elles tenen pensat, fan una mescla i plantejen com serà aquell curs.

http://www.elgegantdelpi.cat/activitats/una-pluja-de-somnis/

REUTILITZAM MATERIALS

He triat la bona pràctica de mòbils i murals amb materials a l'abast, que consisteix en què amb col·laboració amb les famílies, que duen material de casa seva, es varen dur a terme mòbils i murals amb tots aquests tipus de materials. Ja que s'utilitzen materials diversos que es poden trobar per casa o per qualsevol lloc, li posaria el nom de "reutilitzam materials" perquè empram materials diversos i els donam aquest ús.

Aquesta activitat la podria dur a terme des d'infants ben petits, sempre anant en compte amb el material utilitzat, però aquesta proposta la faria per infants de dos a tres anys, dins l'aula en el moment de l'activitat principal, abans del berenar.

Fer mòbils amb material natural i material quotidià és una pràctica molt interessant per els infants ja que els estimula els sentits per la diversitat de formes, colors, textures, olors, renous, etc. que poden fer els materials.  Aquesta activitat cerca potenciar la creativitat dels infants i que aprenguin a donar un ús alternatiu a les coses que "ja no serveixen".

"Els objectes més insignificants i senzills es poden transformar en veritables tresors, i es converteixen d'aquesta manera en un valuós material didàctic".

Alguns dels objectius que podria perseguir aquesta proposta serien:

-Formar-se una imatge ajustada i positiva a través del moviment,del joc i de la interacció amb els altres.
-Identificar gradualment les pròpies característiques, possibilitats i limitacions, gaudint de les pròpies descobertes i conquestes.
-Observar i explorar les propietats sensorials d'objectes i materials a través de l'experimentació i la manipulació.
-Participar activament en la preparació i realització de les activitats que es proposen en l'entorn escolar.
-Explorar i gaudir de les possibilitats expressives del propi cos, d'objectes, materials i instruments.
-Emprar el llenguatge artístic com a instrument d'expressió personal i de representació d'experiències.

Tots aquests són objectius generals marcats en el currículum d'educació infantil de les Illes Balears que es treballen en les tres àrees: coneixement de si mateix i autonomia personal, coneixement de l'entorn i àrea de llenguatges: comunicació i representació.

L'únic interrogant que podria sorgir per dur a terme aquesta activitat és si als infants els resultarà atractiu aquest material, però el que hem d'intentar és presentar-lo de manera que els faci ganes experimentar amb ell i realitzar diverses creacions artístiques tals com mòbils o murals.

Penso que si la pràctica resulta satisfactòria per els infants, ho resultarà pel centre i la mestra ja que el que més importa és que els infants gaudeixin amb l'activitat i es compleixin els objectius proposats. A més, crec que actualment cada vegada més, els centres donen molt de valor a les experimentacions dels infants amb material natural ja que és més econòmic o fins i tot gratuït i, els aporta moltes possibilitats de creativitat si se'ls presenta de manera que els resulti atractiu.

Durant el meu període de pràctiques a l'escola de 0-3, cada setmana realitzavem experimentacions amb material que tots tenim a l'abast, normalment amb aliments. Era una activitat que funcionava molt bé amb els infants ja que s'implicaven moltíssim i realitzaven primer experimentació i després les posteriors creacions artístiques amb aquell material (murals).

M'ha semblat molt interessant demanar la col·laboració a les famílies. És una cosa que a totes les escoletes s'hauria de treballar ja que per una part, les famílies es senten més partíceps de les activitats a l'escola, a més de que els infants estan contents de que els pares participin en aquesta recerca de material. I per altra banda, també és molt important que l'educadora rebi ajuda per part de les famílies, ja que així la feina és més bona de dur. Per implantar-ho a totes les escoletes crec que és important que les mestres estiguin ben organitzades i a principi de curs, donin un calendari amb la programació i la col·laboració que demanen a les famílies a les activitats pertinents, d'aquesta manera els pares i mares ja estarien assabentats i només hauría de realitzar-se un petit recordatori els dies abans de dur a terme l'activitat.

Els avantatges  de dur a terme aquesta activitat són que el material és més econòmic o gratuït, cosa que s'agraeix molt tal i com estan les coses avui dia, també que es pot demanar la col·laboració de les famílies, amb la qual cosa aquests es senten més partíceps de les activitats a l'escola dels seus fills. També és important que els infants experimentin amb el material natural ja que d'aquesta manera coneixen l'entorn més immediat. Per contra, els desavantatges que pot tenir és que no resulti suficient atractiu, encara que és difícil si es planteja correctament l'activitat.

La circular a les famílies per explicar l'activitat i la seva implicació diria així:

Benvolguts pares i mares:

Voldria comunicar-vos que a partir de la setmana vinent, realitzarem una vegada per setmana, experimentació amb materials naturals i/o quotidians. És per aquest motiu que m'agradaria demanar-vos la vostra col·laboració aportant qualsevol tipus de material reutilitzable per fer murals i mòbils tals com: fulles d'arbres, branques, pedretes, taps de suro, trossos de fil, retalls de tela, etc.

Gràcies per la vostra col·laboració.

Aprofit la present circular, per saludar-vos cordialment,

atentament, la tutora del grup.

Per acabar, hem plasmat en forma de gràfic els aspectes més significatius que ha de tenir una bona pràctica:

IDENTIFICAR BONES PRÀCTIQUES DE CENTRE I D'AULA

BONA PRÀCTICA DEL CENTRE:

Una bona pràctica del centre on vaig fer les pràctiques és que feien espais familiars.

Els espais familiars ofereixen un context de relacions estable entre infants, famílies i professionals. Cada infant va acompanyat d'un adult de referència (mare, pare, avis, cangur...). Cada sessió s'organitza en dos moments diferenciats:

-Un primer moment d'activitat conjunta entre infants i adults, amb propostes de joc i de materials diversificades i pensades amb intencionalitat educativa, serveix per gaudir i compartir descobertes, vivències, avenços. Es un moment idoni que permet als adults observar i estar atents a l'acció dels infants.

-En una segona part de la sessió s'organitza l'estona de tertúlia. En aquest moment de trobada, les famílies comparteixen la seva experiència de criança i educació dels seus fills i filles.

Al centre on vaig realitzar les pràctiques es realitzaven els espais familiars una vegada per setmana, hi anaven unes quantes famílies amb els seus infants i preparaven unes activitats per els infants. Mentrestant, els adults depatien temes interessants per l'educació i la criança dels seus fills i filles. La mestra encarregada dels espais familiars preparava articles de revistes i altres textos informatius perquè els pares i mares es poguessin informar correctament i més a fons sobre aquests temes que van debatint.

Vaig tenir la oportunitat d'assistir a una d'aquestes sessions on els infants van experimentar amb taronges i llimones, l'experimentació va ser tot un èxit ja que fins i tot hi van participar algunes mares. Durant la sessió, els adults referents ( en aquesta sessió tot van ser mares) varen parlar dels jocs dels seus infants.


BONA PRÀCTICA DE L'AULA:

Per jo, una de les millors pràctiques que vaig observar que es feia a l'aula on jo vaig realitzar les meves pràctiques del grau superior va ser la praxis labial.

Es tracta de que ens reuniem tots a l'estora i teniem unes capses amb dibuixos d'infants amb diferents postures amb la boca per fomentar la parla, el buf, etc. Cada infant s'aixecava per treure una capsa, mirava el dibuix i feia de model per els altres companys que també ho havíen d'imitar.

Aquesta pràctica és molt beneficiosa i em va semblar de les millors ja que a l'aula hi havia un infant que encara no havia adquirit la parla, i això l'ajudava a aprendre a fer les postures per parlar i l'estimulava l'aparell bucofonatori.

Vaig tenir l'oportunitat de dur a terme jo aquesta pràctica amb els infants i com que ja l'havien feta durant tot el curs ja ho dominaven bastant i era molt interessant veure com els mateixos infants s'ajudaven entre ells fent de models si l'altre no ho sabia fer encara.

BONES PRÀCTIQUES 0-3

Després d'haver visitat el llistat d'experiències 0-3, he triat les tres que més m'han agradat i seguidament argumentaré quines són i perquè les he elegit:

Jugam amb magranes... quina novetat!!!


He triat aquesta experiència per treballar amb infants de 0 a 3 anys ja que em pareix que és una bona pràctica per fer-la amb els infants més petits. Mai he pogut dur-la a terme amb els infants, però a l'aula on jo vaig realitzar les meves pràctiques l'havien duita a terme i vaig poder veure les fotos de com havia anat i comentar-ho amb la meva tutora, i va ser un èxit.

Amb els infants més petits, les experimentacions amb fruites són una pràctica molt satisfactòria ja que poden explorar totes les possibilitats que aquestes els proporcionen: experimentar amb el gust, amb el tacte, amb l'olor, pintar amb les fruites, veure com són abans d'obrir-les que hi ha dins, etc.

Treball en equip:


Em pareixen molt interessants totes aquelles activitats que fomenten el treball en equip i que afavoreixen compartir els materials en l'etapa 0-3, ja que aquesta etapa és una mica egocèntrica per els infants i els ensenya que a vegades, les activitats surten millor amb la col·laboració dels altres, fet molt important en la vida quotidiana.

Primerament, m'agradaria comentar la bicicleta de dues places i que a més, com es veu a les imatges, també té un ferro a darrere que permet que algun altre infant empenyi la bicicleta o també s'hi agafi. Em sembla un recurs molt interessant per compartir, ja que amb l'experiència que jo he viscut, les bicicletes són un tema pel qual hi sol haver baralles. A l'escoleta on vaig fer les pràctiques, vaig poder observar com cada dia hi havia enfrontaments ja que tothom volia voltar amb les bicicletes però era difícil que els infants que les tenien les deixassin els altres i així, si de's d'un principi els infants ja aprenen a compartir, és més fàcil que les deixin als altres infants.

A més, l'activitat dels paraigues em pareix molt interessant ja que es treballa un tema de la vida quotidiana com és la pluja, els infants gaudeixen i alhora comparteixen els paraigües.


Poder anar a beure aigua: 


Un espai de la vida quotidiana, el de poder anar a beure aigua sempre que tinguin set. Em sembla molt interessant aquesta proposta ja que els ensenya com és la vida diària, és a dir, a adquirir l'autonomia suficient per aixecar-se i bocar-se l'aigua quan tenen set sense haver d'esperar que sigui hora de beure o que l'educadora n'hi ofereixi.

A l'escoleta on vaig realitzar les pràctiques aquesta podria ser una bona proposta de millora ja que els infants només bevien abans i després del pati. I si en algun altre moment els infants tenien set ho demanaven però alguns per vergonya no ho deien i aguantaven i si són autònoms poden agafar-ne quan vulguin.

DAFO

DAFO DEL CENTRE:

Fortaleses:

• Resultats dels objectius assolits.
• Grau de motivació.
• Grau d'autonomia assolida.
• Escolta activa.
• Funcionament de les activitats fora del centre.
• Coordinació i participació de tot el personal.
• Coordinació entre el primer i el segon cicle.
• Coordinació professorat-famílies.
• Impuls de projectes de millora o innovacions.
• Atenció individualitzada.

Oportunitats:

• A les afores del poble (passeig).
• Finançament públic.
• Recolzament del poble.
• Teatre al costat.
• Fàbrica de gelat.
• Bona coordinació entre les escoles de primer i segon cicle. 

DAFO A L'AULA:

Fortaleses:

• Optimització de l'espai.
• Treball per racons.
• Experimentacions.
• Varietat d'activitats. 
• Educadora molt competent.

Oportunitats:

• Accés directe al pati.
• Bany propi.
• Bona infraestructura.
• Implicació de les famílies. 

CONCEPTE D'INFANT

Per començar, l'infant té un desenvolupament motor, afectiu, cognitiu i social diferent. Una de les coses més necessàries per un infant és establir un vincle afectiu amb el seu referent (el mestre o educador a l'escola), que l'infant es senti segur amb l'educador i alhora també es senti estimat i respectat. Cal establir unes rutines marcades amb l'infant, perquè estableixi unes pautes clares en el seu dia a dia. Una altra cosa molt important és que s'han de respectar les característiques individuals de cada infant i el seu ritme individual perquè cal tenir en compte que és una persona i que té unes necessitats bàsiques i un ritme propi.
Durant l'etapa d'educació infantil, un dels objectius prioritaris és que l'infant aconsegueixi la seva descentració i que entri en l'etapa del pensament operatori. Cal afavorir la seva autonomia perquè és necessari que cada vegada puguin dur a terme les tasques de manera més autònoma.
És molt important que l'infant es senti escoltat i observat, que es tenguin en compte les seves inquietuds i els seus interessos perquè això els motiva per seguir en el seu aprenentatge.
Finalment, entre d'altres coses, vull destacar la importància de tenir en compte el context de l'infant, en especial el context familiar, perquè ens dóna moltes pistes sobre el seu comportament i les seves característiques individuals.

Per acabar, m'agradaria compartir aquest poema de Loris Malaguzzi:

En cambio cien existe

El niño

está hecho de cien.

El niño tiene

cien lenguas

cien manos

cien pensamientos

cien maneras de pensar

de jugar  y de hablar

cien, siempre cien

maneras de escuchar

de sorprenderse, de amar

cien alegrías

para cantar y entender

cien mundos 

que descubrir

cien mundos

que inventar

cien mundos

que soñar.

El niño tiene

cien lenguas

(y además cien, cien y cien)

pero se le roban noventa y nueve.

La escuela y la cultura

le separan la cabeza del cuerpo.

Le hablan:

de pensar sin manos

de actuar sin cabeza

de escuchar y no hablar

de entender sin alegría

de amar y sorprenderse

sólo en Pascua y en Navidad.

Le hablan:

de descubrir el mundo que ya existe

y de cien

le roban noventa y nueve.

Le dicen

que el juego y el trabajo

la realidad y la fantasía,

la ciencia y la imaginación,

el cielo y la tierra,

la razón y el sueño,

son cosas

que no van juntas.

Le dicen en suma

que el cien no existe.

Y el niño dice:

En cambio el cien existe. 

UNA JORNADA A L'ESCOLETA

El meu record d'un dia típic a l'escoleta és arribar a les 8h i preparar l'aula i el material necessari per dur a terme l'activitat del dia. Seguidament, anar cap a l'aula i esperar que els infants arribessin acompanyats de les seves famílies. Quan ja hi erem tots, començavem el ritual d'entrada amb el "bon dia" que consistia en cantar una o dues cançons (depenent del dia) i en "pipo" i en "simba" (titelles) ens donaven el bon dia. Seguidament, duiem a terme el "qui ha vengut", "quin temps fa" i "quin dia és avui?". Llavors, explicavem l'activitat del dia (experimentació, cançoner, psicomotricitat, mural, activitat del protagonista...) i acte seguit la realitzavem. Després d'això, recolliem, ens rentavem les mans, berenavem, anavem al bany i sortíem al pati. Com a tornada a la calma, en entrar del pati, ens asseiem, descansavem i beviem aigua i procedíem a fer els hàbits higiènics (rentar mans i cara, pentinar, anar al bany o canviar bolquers...). Després feiem l'activitat a l'estora (praxis labial, conte, capsa de les cançons, onomatopeies, capsa del buf...) mentrestant, alguns familiars ja venien a cercar els infants. En acabar l'activitat, preparavem els infants per anar al menjador, i els que encara no havien vengut a cercar-los els canviavem d'aula. Feiem un tren i anavem cap al menjador, on ens asseiem a la taula de sempre i donavem el dinar. Finalment, els acompanyavem al bany, a l'aula de dormir i rellenavem les agendes dels infants.

Seguint el currículum d'educació infantil i les seves tres àrees, les mestres i educadores del centre proposen les diverses activitats reflexades en les unitats didàctiques, que són les que realitzen els infants durant el dia a dia.
L'horari de cada dia sempre és el mateix, exceptuant les activitats principals i les activitats en el moment d'estora que van canviant. Aquests horaris els duia a terme la secretària de l'escoleta tenint en compte variables tals com que es comparteix l'aula de psicomotricitat, que tots han de sortir al pati junts, etc. Però les activitats que es proposen, ho fan per coordinació de nivells, és a dir, cada setmana es realitza una reunió de nivells on es planificarà la setmana següent.
Quan sorgeix un problema o un entrebanc dins l'aula, ho soluciona la tutora de l'aula amb l'ajuda de la +1, posant en pràctica les seves capacitats d'improvització i d'afrontar situacions imprevistes.
Els infants interactúen entre ells i treballen junts per realitzar les tasques grupals; per contra, també es posen una mica "competitius" (volen ser els primers en acabar, i volen ser els que ho han fet millor) a l'hora de realitzar tasques individuals. A més, els infants interactúen amb la mestra durant tota la jornada, a qualsevol activitat li demanen ajuda quan és necessari, parlen amb ella en el moment de conversa, col.laboren en totes les tasques, etc.
Es demana la col·laboració de les famílies de maneres molt diverses: demanant material, convidant-los a xerrades, a reunions, a fer sortides conjuntes, i especialment, durant la setmana del protagonista on les famílies han de dur a terme una activiat a l'aula per tots els infants.
Al centre hi havia un pla d'acollida pels infants depenent de la franja d'edat on es trobassin. Aquest pla consistia en anar a l'escoleta primer amb les famílies i quedar una estona, després quedar una estona sols sense els familiars i anar allargant aquest temps progressivament fins que hi puguin estar tota la jornada sense problema, fins que estiguin ben adaptats. Durant la meva estada a l'escoleta, no vam tenir cap infant nou, per tant no vaig poder-ho observar en directe.

LES MEVES PORS

Les deu preguntes que em faria en fer-me una entrevista a mi mateix seríen:

1. Estaria preparada per atendre completament a la diversitat de la meva aula (NEE, altres cultures i religions, etc.)?

2. Com reaccionaria davant males pràctiques docents d'algun company/-a del centre?

3. Podria separar la vida personal de la professional (en el sentit de no endur-me'n problemes a casa)?

4. Seria capaç de ser completament objectiva a l'hora de dur a terme l'avaluació dels infants?

5. Les activitats que proposaria estarien directament relacionades amb els interessos i necessitats dels infants?

6. En cas de maltractament o situacions de risc social, sabria seguir el protocol adequat?

7. Tindria un tracte d'igualtat i equitatiu amb tots els infants del grup-classe?

8. Seria capaç de no etiquetar els infants, de no tenir prejudicis (segons la seva família, segons l'aspecte físic...)?

9. Seria capaç d'aconseguir un alt grau d'implicació de les famílies en les activitats dins l'aula?

10. Com m'ho faria per intentar que la metodologia docent i la metodologia familiar estiguin íntimament relacionades i es coordinin de manera que no vagin una per cada extrem?


He decidit donar resposta a les preguntes que són més complexes per jo:

PREGUNTA NÚM. 3:

Podria separar la vida personal de la professional?

Jo crec que per una banda, ,em sería fàcil separar la meva vida personal de la professional, en el sentit de que si en la meva vida personal tinc problemes, no els duria a l'escola d'infantil, sinó que quan entrés a treballar, me n'oblidaria per uns moments, perquè és una feina molt gratificant i fa que per unes hores desconnectis. Però per altra banda, crec que no podria fer-ho a la inversa, és a dir,no podria deixar els problemes de l'escola allà i deixar de pensar amb els infants amb necessitats especials que tingui dins l'aula, amb infants en risc d'exclusió social i tants altres possibles casos que podem trobar-nos dia a dia dins la nostra aula. Encara que mai m'he trobat en aquest cas, crec que em seria difícil deixar de pensar-hi perquè els infants no poden resoldre els seus problemes sols i necessiten algú que els ajudi.

PREGUNTA NÚM. 6:
En cas de maltractament o situacions de risc social, sabria seguir el protocol adequat?


Penso, que en moments com aquests, en que et trobes en aquestes situacons, ha de ser difícil reaccionar. Però també crec que sí que seria capaç de seguir totes les pautes i protocols indicats per aquests casos sempre i quan em sentis recolzada per l'equip educatiu del centre. És molt important estar molt segura de tot abans de denunciar aquest tipus de fets, per tant, crec que la primera passa que hauria de fer seria assegurar-me plenament de que hi ha algun tipus de maltractament o risc social i denunciar-ho. Per altra banda, crec que també és necessari pensar en les possibles conseqüències que pot causar denunciar aquest tipus de fets; tot i així, és molt important, imprescindible, fer-ho perquè hem de prioritzar per davant de tot els drets dels infants i les seves necessitats.

PREGUNTA NÚM. 10:
Com m'ho faria per intentar que la metodologia docent i la metodologia familiar estiguin íntimament relacionades i es coordinin de manera que no vagin una per cada extrem?


És difícil que la metodologia a l'aula i la que es duu a terme a la família coincideixin plenament. Crec que és molt important, però, que tot i no ser iguales, siguin paregudes o al manco, vagin per una mateixa línia. Amb això el que vull dir és que si a l'escola infantil intentem impartir uns valors i unes pautes, a l'entorn familiar no haurien de ser contraris, perque contrarrestarien aquests primers. Per això, crec que si es detecten comportaments o pautes a les famílies que pensem que no són comportaments o pautes a les famílies que pensem que no són adequades o que poden perjudicar a l'infant des de l'escola podríen proposar-se diverses xerrades tractant les temàtiques que provoquen conflicte, crear una escola de pares, passar informació als pares i mares i informar-los amb fulletons, articles de revista, etc. Es provable que en moltes ocasions no tinguin l'èxit esperat, però és molt important intentar-ho i insistir.


Per resoldre la resta de preguntes, és a dir, les meves pors i inquietuds, crec que el més important és viure-ho des de dins; en certa manera, penso que aquestes pors les tinc perquè mai he passat per això i mai he treballat dins una aula i m'he trobat amb aquests conflictes.
També és molt important seguir-me formant contínuament, informar-me i deixar-me aconsellar per altres professionals que ho sàpiguen o tinguin més experiència per aconseguir resoldre aquests dubres, pors i inquietuds que poden sorgir-me en el dia a dia dins l'aula.

COM SÓN ELS CENTRES D'EDUCACIÓ INFANTIL?

En la meva opinió, l'escoleta on jo vaig dur a terme les pràctiques és, de les que he tingut la sort d'anar, una de les més ideals que jo pugui imaginar. És clar que sempre podríem afegir-hi coses, sobretot tenir més recursos materials i humans, però crec que el secret per ser una bona escoleta, no és només tenir molts recursos, sinó saber optimitzar els que es tenen. Aquesta escoleta és molt grossa, té deu aules, una aula de psicomotricitat, banys compartits a cada dues aules, cuina, menjador, oficina...
Les diferències més significatives entre aquest centre i una escola de tres a sis penso que serien les ràtios d'infants, ja que a una escola de segon cicle d'educació infantil són molt superiors, i en la majoria de les ocasions sobrepassen el límit permès, a més dels mestres i educadors que hi treballen, que a l'escola solen ser menys adults per més infants. També, crec que, en general, no sol haver-hi tantes aules per una mateixa franja d'edat i,molt manco, hi sol haver tants de banys. Cuina, oficina, aula de psicomotricitat, etc. són vàries coses que estableixen semblances entre els dos centres. Fent referència a la metodologia i a les activitats, objectius, continguts... treballats, hi ha una diferència bastant gran, com és de suposar; en aquest punt, també podem incloure les titulacions dels professionals que hi treballen: en el centre on vaig fer les pràctiques totes les treballadores excepte tres, tenien el títol de tècnic superior en educació nfantil, i les tres restants el títol de mestra d'educació infantil. Per altra banda, als centres de segon cicle, la majoria de professionals solen ser titulades en magisteri d'educació infantil.
Aquestes són, en principi, les diferències més significatives que hi ha entre els centres.

VALORAR LES PRÒPIES COMPETÈNCIES

En la competència d'organitzar i animar situacions d'aprenentatge he triat els dos comportaments més específics com a positius el de treballar a partir dels errors i els obstacles en l'aprenentatge i treballar a partir de les representacions dels alumnes. I com a negatius, les tasques d'implicar els alumnes en activitats d'investigació en projectes de coneixement i, conèixer a través d'una disciplina determin ada, els continguts que s'han d'ensenyar i la seva traducció en objectius d'aprenentatge. 

Fent referència a la segona competència general, gestionar la progressió dels aprenentatges, destacaria de manera positiva observar i avaluar els alumnes en situacions d'aprenentatge, segons un enfocament formatiu. Establir controls periòdics de competències i prendre decisions de progressió. Com a part negativa, potser podria elegir les competències específiques d'establir vincles amb les teories que sostenen les activitats d'aprenentatge i adquirir una visió longitudinal dels objectius de l'ensenyament. 

La tercera competència general és elaborar i fer evolucionar els dispositius de diferenciació. Les competències més específiques positives per treballar aquesta competència general serien fer front a la heterogeneïtat en el mateix grup-classe i desenvolupar la cooperació entre alumnes i certes formes simples d'ensenyament mutu. I les negatives: compartimentar, extendre la gestió de la classe a un espai més ampli i practicar un recolzament integrat, treballar amb alumnes amb grans dificultats. 

La següent competència general és implicar els alumnes en els seus aprenentatges i en els seus treballs. Positivament, podria treballar el foment del desig d'aprendre, explicitar la seva relació amb el coneixement, el sentit del treball escolar, i desenvolupar la capacitat d'autoavaluació de l'alumnat i instituir i fer funcionar un consell d'alumnes (consell de classe o de centre) i negociar amb ells varis tipus de regles i d'acords. De manera més negativa, pot ser tendria oferir activitats de formació opcionals "a la carta" i afavorir la definició d'un projecte personal de l'alumne.  

La quinta competència, treballar en equip, seria possiblement la que millor sabria treballar ja que és un aspecte que em sol anar molt bé. Però a l'hora de triar unes competències més positives elegiria afrontar i analitzar conjuntament situacions complexes, pràctiques i problemes professionals i fer front a crisis o conflictes entre persones. I a manera més negativa, impulsar un grup de treball, dirigir reunions i formar i renovar l'equip pedagògic. 

Participar en la gestió de l'escola, és la següent competència en el llistat. De manera positiva, sé que podria treballar la coordinació i la fomentació d'una escola amb tots els components (extraescolars, del barri, associacions de pares, professors de llengua i cultura d'orígen) i organitzar i fer evolucionar, en el mateix centre, la participació dels alumnes. Pot ser que de manera una mica més negativa, enfocaria l'elaboració i la negociació d'un projecte institucional, i l'administració dels recursos del centre. 

La sèptima competència és informar i implicar als pares. En principi, la part més negativa per a mi, seria dirigir les reunions, que pot ser seria el punt que em costaria més. Per altra banda, afavoriria les reunions informatives i el debat i implicaria els pares en la valorització de la construcció dels coneixements. 

En la utilització de les noves tecnologies, les competències més positives que tenc serien la utilització dels programes d'edició de textos i la utilització dels instruments multimèdia en l'ensenyament. Com a negatives, destacaria explotar els potencials didàctics de programes en relació als objectius dels dominis de l'ensenyament i la comunicació a distància a través de la telemàtica.

Una altra competència general, és afrontar els deures i els dilemes ètics de la professió. En general, les competències més positives al meu parèixer seríen lluitar contra els prejudicis i les discriminacions sexuals, ètniques i socials i participar en la creació de regles de vida comuna referents a les regles de la disciplina en el centre, les sancions, la apreciació de la conducta. Per contra, les més negatives serien prevenir la violència a la ciutat i analitzar la relació pedagògica, l'autoritat i la comunicació a l'aula.

Finalment, en la competència d'organtizar la pròpia formació contínua els més positius que tenc serien la implicació en les tasques a nivell general de l'ensenyament o del sistema educatiu i acceptar i participar en la formació dels companys. Per acabar, les negatives seríen saber explicitar les pròpies pràctiques i establir un control de competències i un programa personal de formació contínua propis. 

QUIN TIPUS DE MESTRE VULL SER?

Per a mi, un mestre ideal ha de ser inclusiu, creatiu, pacient, ha de saber adaptar els objectius, i atendre la diversitat. També és molt important que gaudeixi fent la seva feina i que transmeti aquest sentiment als seus alumnes. Ha de saber treballar en equip, transformar la informació en coneixements, ha d'establir unes rutines en la seva pràctica docent i ha de saber prendre decisions correctes i ràpides davant situacions imprevistes a l'aula.
El perfil d'un mestre a l'etapa 0-3 és diferent d'un de l'etapa 3-6 ja que no es treballen els mateixos continguts ni els mateixos objectius, per tant, en aquestes dues etapes es tenen maneres diferents de treballar; però alhora també és molt semblant perquè un mestre d'educació infantil tant a una etapa com a l'altra ha de tenir les característiques d'un bon docent que anteriorment he anomenat: inclusius, pacients, creatius, etc.
Quan vaig fer les pràctiques del cicle formatiu a l'escoleta, vaig tenir la gran sort de que la meva tutora fos una educadora ideal per jo. És cert que jo mai havia estat dins una aula i que quasi tot el que vaig aprendre a l'hora de posar en pràctica els meus coneixements ho vaig aprendre de la meva tutora, per tant és possible que com que no tenia molts models per comparar-la la tengués una mica idealitzada. Però des del meu punt de vista i comparant amb el que em contaven les meves companyes de moltes de les seves tutores, em va semblar que la meva més o manco seguia les directrius que ens havien indicata a la teoria estudiada al grau superior d'educació infantil. A l'aula teníem un infant que tenia necessitats educatives especials i crec que aquest aspecte era el que més li costava ja que pot ser era un aspecte nou per ella i no sabia molt bé per on agafar-ho. Tot i així, hi posava el màxim esforç possible i de manera coordinada amb l'equip d'atenció primerenca (EAP) treballaven amb aquest infant per afavorir al màxim la seva millora.
El meu principal objectiu a l'hora de ser una bona mestra és ser una professional inclusiva: situar el procés d'aprenentatge dels alumnes com l'eix de la meva pràctica professional, ensenyar als alumnes a transformar la informació en coneixement, treballar en equip, disposar de rutines que facilitin l'estabilitat i que donin seguretat al dia a dia, regular la capacitat d'innovació i creativitat, crear condicions de convivència confortables a l'aula que facilitin l'aprenentatge, prendre decisions correctes i ràpides davant les situacions imprevistes de l'aula i totes les altres característiques indicades anteriorment.
Aquest conceptre de mestre ideal ha anat evolucionant des del primer curs d'estudis de mestre encara que no molt ja que encara que en aquests estudis de grau he après molts conceptes nous, durant la meva formació en el grau superior i en les pràctiques a l'escoleta vaig formar-me aquesta imatge de mestre ideal amb conceptes teòrics que el reforçaven.