DAFO

DAFO DEL CENTRE:

Fortaleses:

• Resultats dels objectius assolits.
• Grau de motivació.
• Grau d'autonomia assolida.
• Escolta activa.
• Funcionament de les activitats fora del centre.
• Coordinació i participació de tot el personal.
• Coordinació entre el primer i el segon cicle.
• Coordinació professorat-famílies.
• Impuls de projectes de millora o innovacions.
• Atenció individualitzada.

Oportunitats:

• A les afores del poble (passeig).
• Finançament públic.
• Recolzament del poble.
• Teatre al costat.
• Fàbrica de gelat.
• Bona coordinació entre les escoles de primer i segon cicle. 

DAFO A L'AULA:

Fortaleses:

• Optimització de l'espai.
• Treball per racons.
• Experimentacions.
• Varietat d'activitats. 
• Educadora molt competent.

Oportunitats:

• Accés directe al pati.
• Bany propi.
• Bona infraestructura.
• Implicació de les famílies. 

CONCEPTE D'INFANT

Per començar, l'infant té un desenvolupament motor, afectiu, cognitiu i social diferent. Una de les coses més necessàries per un infant és establir un vincle afectiu amb el seu referent (el mestre o educador a l'escola), que l'infant es senti segur amb l'educador i alhora també es senti estimat i respectat. Cal establir unes rutines marcades amb l'infant, perquè estableixi unes pautes clares en el seu dia a dia. Una altra cosa molt important és que s'han de respectar les característiques individuals de cada infant i el seu ritme individual perquè cal tenir en compte que és una persona i que té unes necessitats bàsiques i un ritme propi.
Durant l'etapa d'educació infantil, un dels objectius prioritaris és que l'infant aconsegueixi la seva descentració i que entri en l'etapa del pensament operatori. Cal afavorir la seva autonomia perquè és necessari que cada vegada puguin dur a terme les tasques de manera més autònoma.
És molt important que l'infant es senti escoltat i observat, que es tenguin en compte les seves inquietuds i els seus interessos perquè això els motiva per seguir en el seu aprenentatge.
Finalment, entre d'altres coses, vull destacar la importància de tenir en compte el context de l'infant, en especial el context familiar, perquè ens dóna moltes pistes sobre el seu comportament i les seves característiques individuals.

Per acabar, m'agradaria compartir aquest poema de Loris Malaguzzi:

En cambio cien existe

El niño

está hecho de cien.

El niño tiene

cien lenguas

cien manos

cien pensamientos

cien maneras de pensar

de jugar  y de hablar

cien, siempre cien

maneras de escuchar

de sorprenderse, de amar

cien alegrías

para cantar y entender

cien mundos 

que descubrir

cien mundos

que inventar

cien mundos

que soñar.

El niño tiene

cien lenguas

(y además cien, cien y cien)

pero se le roban noventa y nueve.

La escuela y la cultura

le separan la cabeza del cuerpo.

Le hablan:

de pensar sin manos

de actuar sin cabeza

de escuchar y no hablar

de entender sin alegría

de amar y sorprenderse

sólo en Pascua y en Navidad.

Le hablan:

de descubrir el mundo que ya existe

y de cien

le roban noventa y nueve.

Le dicen

que el juego y el trabajo

la realidad y la fantasía,

la ciencia y la imaginación,

el cielo y la tierra,

la razón y el sueño,

son cosas

que no van juntas.

Le dicen en suma

que el cien no existe.

Y el niño dice:

En cambio el cien existe. 

UNA JORNADA A L'ESCOLETA

El meu record d'un dia típic a l'escoleta és arribar a les 8h i preparar l'aula i el material necessari per dur a terme l'activitat del dia. Seguidament, anar cap a l'aula i esperar que els infants arribessin acompanyats de les seves famílies. Quan ja hi erem tots, començavem el ritual d'entrada amb el "bon dia" que consistia en cantar una o dues cançons (depenent del dia) i en "pipo" i en "simba" (titelles) ens donaven el bon dia. Seguidament, duiem a terme el "qui ha vengut", "quin temps fa" i "quin dia és avui?". Llavors, explicavem l'activitat del dia (experimentació, cançoner, psicomotricitat, mural, activitat del protagonista...) i acte seguit la realitzavem. Després d'això, recolliem, ens rentavem les mans, berenavem, anavem al bany i sortíem al pati. Com a tornada a la calma, en entrar del pati, ens asseiem, descansavem i beviem aigua i procedíem a fer els hàbits higiènics (rentar mans i cara, pentinar, anar al bany o canviar bolquers...). Després feiem l'activitat a l'estora (praxis labial, conte, capsa de les cançons, onomatopeies, capsa del buf...) mentrestant, alguns familiars ja venien a cercar els infants. En acabar l'activitat, preparavem els infants per anar al menjador, i els que encara no havien vengut a cercar-los els canviavem d'aula. Feiem un tren i anavem cap al menjador, on ens asseiem a la taula de sempre i donavem el dinar. Finalment, els acompanyavem al bany, a l'aula de dormir i rellenavem les agendes dels infants.

Seguint el currículum d'educació infantil i les seves tres àrees, les mestres i educadores del centre proposen les diverses activitats reflexades en les unitats didàctiques, que són les que realitzen els infants durant el dia a dia.
L'horari de cada dia sempre és el mateix, exceptuant les activitats principals i les activitats en el moment d'estora que van canviant. Aquests horaris els duia a terme la secretària de l'escoleta tenint en compte variables tals com que es comparteix l'aula de psicomotricitat, que tots han de sortir al pati junts, etc. Però les activitats que es proposen, ho fan per coordinació de nivells, és a dir, cada setmana es realitza una reunió de nivells on es planificarà la setmana següent.
Quan sorgeix un problema o un entrebanc dins l'aula, ho soluciona la tutora de l'aula amb l'ajuda de la +1, posant en pràctica les seves capacitats d'improvització i d'afrontar situacions imprevistes.
Els infants interactúen entre ells i treballen junts per realitzar les tasques grupals; per contra, també es posen una mica "competitius" (volen ser els primers en acabar, i volen ser els que ho han fet millor) a l'hora de realitzar tasques individuals. A més, els infants interactúen amb la mestra durant tota la jornada, a qualsevol activitat li demanen ajuda quan és necessari, parlen amb ella en el moment de conversa, col.laboren en totes les tasques, etc.
Es demana la col·laboració de les famílies de maneres molt diverses: demanant material, convidant-los a xerrades, a reunions, a fer sortides conjuntes, i especialment, durant la setmana del protagonista on les famílies han de dur a terme una activiat a l'aula per tots els infants.
Al centre hi havia un pla d'acollida pels infants depenent de la franja d'edat on es trobassin. Aquest pla consistia en anar a l'escoleta primer amb les famílies i quedar una estona, després quedar una estona sols sense els familiars i anar allargant aquest temps progressivament fins que hi puguin estar tota la jornada sense problema, fins que estiguin ben adaptats. Durant la meva estada a l'escoleta, no vam tenir cap infant nou, per tant no vaig poder-ho observar en directe.

LES MEVES PORS

Les deu preguntes que em faria en fer-me una entrevista a mi mateix seríen:

1. Estaria preparada per atendre completament a la diversitat de la meva aula (NEE, altres cultures i religions, etc.)?

2. Com reaccionaria davant males pràctiques docents d'algun company/-a del centre?

3. Podria separar la vida personal de la professional (en el sentit de no endur-me'n problemes a casa)?

4. Seria capaç de ser completament objectiva a l'hora de dur a terme l'avaluació dels infants?

5. Les activitats que proposaria estarien directament relacionades amb els interessos i necessitats dels infants?

6. En cas de maltractament o situacions de risc social, sabria seguir el protocol adequat?

7. Tindria un tracte d'igualtat i equitatiu amb tots els infants del grup-classe?

8. Seria capaç de no etiquetar els infants, de no tenir prejudicis (segons la seva família, segons l'aspecte físic...)?

9. Seria capaç d'aconseguir un alt grau d'implicació de les famílies en les activitats dins l'aula?

10. Com m'ho faria per intentar que la metodologia docent i la metodologia familiar estiguin íntimament relacionades i es coordinin de manera que no vagin una per cada extrem?


He decidit donar resposta a les preguntes que són més complexes per jo:

PREGUNTA NÚM. 3:

Podria separar la vida personal de la professional?

Jo crec que per una banda, ,em sería fàcil separar la meva vida personal de la professional, en el sentit de que si en la meva vida personal tinc problemes, no els duria a l'escola d'infantil, sinó que quan entrés a treballar, me n'oblidaria per uns moments, perquè és una feina molt gratificant i fa que per unes hores desconnectis. Però per altra banda, crec que no podria fer-ho a la inversa, és a dir,no podria deixar els problemes de l'escola allà i deixar de pensar amb els infants amb necessitats especials que tingui dins l'aula, amb infants en risc d'exclusió social i tants altres possibles casos que podem trobar-nos dia a dia dins la nostra aula. Encara que mai m'he trobat en aquest cas, crec que em seria difícil deixar de pensar-hi perquè els infants no poden resoldre els seus problemes sols i necessiten algú que els ajudi.

PREGUNTA NÚM. 6:
En cas de maltractament o situacions de risc social, sabria seguir el protocol adequat?


Penso, que en moments com aquests, en que et trobes en aquestes situacons, ha de ser difícil reaccionar. Però també crec que sí que seria capaç de seguir totes les pautes i protocols indicats per aquests casos sempre i quan em sentis recolzada per l'equip educatiu del centre. És molt important estar molt segura de tot abans de denunciar aquest tipus de fets, per tant, crec que la primera passa que hauria de fer seria assegurar-me plenament de que hi ha algun tipus de maltractament o risc social i denunciar-ho. Per altra banda, crec que també és necessari pensar en les possibles conseqüències que pot causar denunciar aquest tipus de fets; tot i així, és molt important, imprescindible, fer-ho perquè hem de prioritzar per davant de tot els drets dels infants i les seves necessitats.

PREGUNTA NÚM. 10:
Com m'ho faria per intentar que la metodologia docent i la metodologia familiar estiguin íntimament relacionades i es coordinin de manera que no vagin una per cada extrem?


És difícil que la metodologia a l'aula i la que es duu a terme a la família coincideixin plenament. Crec que és molt important, però, que tot i no ser iguales, siguin paregudes o al manco, vagin per una mateixa línia. Amb això el que vull dir és que si a l'escola infantil intentem impartir uns valors i unes pautes, a l'entorn familiar no haurien de ser contraris, perque contrarrestarien aquests primers. Per això, crec que si es detecten comportaments o pautes a les famílies que pensem que no són comportaments o pautes a les famílies que pensem que no són adequades o que poden perjudicar a l'infant des de l'escola podríen proposar-se diverses xerrades tractant les temàtiques que provoquen conflicte, crear una escola de pares, passar informació als pares i mares i informar-los amb fulletons, articles de revista, etc. Es provable que en moltes ocasions no tinguin l'èxit esperat, però és molt important intentar-ho i insistir.


Per resoldre la resta de preguntes, és a dir, les meves pors i inquietuds, crec que el més important és viure-ho des de dins; en certa manera, penso que aquestes pors les tinc perquè mai he passat per això i mai he treballat dins una aula i m'he trobat amb aquests conflictes.
També és molt important seguir-me formant contínuament, informar-me i deixar-me aconsellar per altres professionals que ho sàpiguen o tinguin més experiència per aconseguir resoldre aquests dubres, pors i inquietuds que poden sorgir-me en el dia a dia dins l'aula.

COM SÓN ELS CENTRES D'EDUCACIÓ INFANTIL?

En la meva opinió, l'escoleta on jo vaig dur a terme les pràctiques és, de les que he tingut la sort d'anar, una de les més ideals que jo pugui imaginar. És clar que sempre podríem afegir-hi coses, sobretot tenir més recursos materials i humans, però crec que el secret per ser una bona escoleta, no és només tenir molts recursos, sinó saber optimitzar els que es tenen. Aquesta escoleta és molt grossa, té deu aules, una aula de psicomotricitat, banys compartits a cada dues aules, cuina, menjador, oficina...
Les diferències més significatives entre aquest centre i una escola de tres a sis penso que serien les ràtios d'infants, ja que a una escola de segon cicle d'educació infantil són molt superiors, i en la majoria de les ocasions sobrepassen el límit permès, a més dels mestres i educadors que hi treballen, que a l'escola solen ser menys adults per més infants. També, crec que, en general, no sol haver-hi tantes aules per una mateixa franja d'edat i,molt manco, hi sol haver tants de banys. Cuina, oficina, aula de psicomotricitat, etc. són vàries coses que estableixen semblances entre els dos centres. Fent referència a la metodologia i a les activitats, objectius, continguts... treballats, hi ha una diferència bastant gran, com és de suposar; en aquest punt, també podem incloure les titulacions dels professionals que hi treballen: en el centre on vaig fer les pràctiques totes les treballadores excepte tres, tenien el títol de tècnic superior en educació nfantil, i les tres restants el títol de mestra d'educació infantil. Per altra banda, als centres de segon cicle, la majoria de professionals solen ser titulades en magisteri d'educació infantil.
Aquestes són, en principi, les diferències més significatives que hi ha entre els centres.

VALORAR LES PRÒPIES COMPETÈNCIES

En la competència d'organitzar i animar situacions d'aprenentatge he triat els dos comportaments més específics com a positius el de treballar a partir dels errors i els obstacles en l'aprenentatge i treballar a partir de les representacions dels alumnes. I com a negatius, les tasques d'implicar els alumnes en activitats d'investigació en projectes de coneixement i, conèixer a través d'una disciplina determin ada, els continguts que s'han d'ensenyar i la seva traducció en objectius d'aprenentatge. 

Fent referència a la segona competència general, gestionar la progressió dels aprenentatges, destacaria de manera positiva observar i avaluar els alumnes en situacions d'aprenentatge, segons un enfocament formatiu. Establir controls periòdics de competències i prendre decisions de progressió. Com a part negativa, potser podria elegir les competències específiques d'establir vincles amb les teories que sostenen les activitats d'aprenentatge i adquirir una visió longitudinal dels objectius de l'ensenyament. 

La tercera competència general és elaborar i fer evolucionar els dispositius de diferenciació. Les competències més específiques positives per treballar aquesta competència general serien fer front a la heterogeneïtat en el mateix grup-classe i desenvolupar la cooperació entre alumnes i certes formes simples d'ensenyament mutu. I les negatives: compartimentar, extendre la gestió de la classe a un espai més ampli i practicar un recolzament integrat, treballar amb alumnes amb grans dificultats. 

La següent competència general és implicar els alumnes en els seus aprenentatges i en els seus treballs. Positivament, podria treballar el foment del desig d'aprendre, explicitar la seva relació amb el coneixement, el sentit del treball escolar, i desenvolupar la capacitat d'autoavaluació de l'alumnat i instituir i fer funcionar un consell d'alumnes (consell de classe o de centre) i negociar amb ells varis tipus de regles i d'acords. De manera més negativa, pot ser tendria oferir activitats de formació opcionals "a la carta" i afavorir la definició d'un projecte personal de l'alumne.  

La quinta competència, treballar en equip, seria possiblement la que millor sabria treballar ja que és un aspecte que em sol anar molt bé. Però a l'hora de triar unes competències més positives elegiria afrontar i analitzar conjuntament situacions complexes, pràctiques i problemes professionals i fer front a crisis o conflictes entre persones. I a manera més negativa, impulsar un grup de treball, dirigir reunions i formar i renovar l'equip pedagògic. 

Participar en la gestió de l'escola, és la següent competència en el llistat. De manera positiva, sé que podria treballar la coordinació i la fomentació d'una escola amb tots els components (extraescolars, del barri, associacions de pares, professors de llengua i cultura d'orígen) i organitzar i fer evolucionar, en el mateix centre, la participació dels alumnes. Pot ser que de manera una mica més negativa, enfocaria l'elaboració i la negociació d'un projecte institucional, i l'administració dels recursos del centre. 

La sèptima competència és informar i implicar als pares. En principi, la part més negativa per a mi, seria dirigir les reunions, que pot ser seria el punt que em costaria més. Per altra banda, afavoriria les reunions informatives i el debat i implicaria els pares en la valorització de la construcció dels coneixements. 

En la utilització de les noves tecnologies, les competències més positives que tenc serien la utilització dels programes d'edició de textos i la utilització dels instruments multimèdia en l'ensenyament. Com a negatives, destacaria explotar els potencials didàctics de programes en relació als objectius dels dominis de l'ensenyament i la comunicació a distància a través de la telemàtica.

Una altra competència general, és afrontar els deures i els dilemes ètics de la professió. En general, les competències més positives al meu parèixer seríen lluitar contra els prejudicis i les discriminacions sexuals, ètniques i socials i participar en la creació de regles de vida comuna referents a les regles de la disciplina en el centre, les sancions, la apreciació de la conducta. Per contra, les més negatives serien prevenir la violència a la ciutat i analitzar la relació pedagògica, l'autoritat i la comunicació a l'aula.

Finalment, en la competència d'organtizar la pròpia formació contínua els més positius que tenc serien la implicació en les tasques a nivell general de l'ensenyament o del sistema educatiu i acceptar i participar en la formació dels companys. Per acabar, les negatives seríen saber explicitar les pròpies pràctiques i establir un control de competències i un programa personal de formació contínua propis. 

QUIN TIPUS DE MESTRE VULL SER?

Per a mi, un mestre ideal ha de ser inclusiu, creatiu, pacient, ha de saber adaptar els objectius, i atendre la diversitat. També és molt important que gaudeixi fent la seva feina i que transmeti aquest sentiment als seus alumnes. Ha de saber treballar en equip, transformar la informació en coneixements, ha d'establir unes rutines en la seva pràctica docent i ha de saber prendre decisions correctes i ràpides davant situacions imprevistes a l'aula.
El perfil d'un mestre a l'etapa 0-3 és diferent d'un de l'etapa 3-6 ja que no es treballen els mateixos continguts ni els mateixos objectius, per tant, en aquestes dues etapes es tenen maneres diferents de treballar; però alhora també és molt semblant perquè un mestre d'educació infantil tant a una etapa com a l'altra ha de tenir les característiques d'un bon docent que anteriorment he anomenat: inclusius, pacients, creatius, etc.
Quan vaig fer les pràctiques del cicle formatiu a l'escoleta, vaig tenir la gran sort de que la meva tutora fos una educadora ideal per jo. És cert que jo mai havia estat dins una aula i que quasi tot el que vaig aprendre a l'hora de posar en pràctica els meus coneixements ho vaig aprendre de la meva tutora, per tant és possible que com que no tenia molts models per comparar-la la tengués una mica idealitzada. Però des del meu punt de vista i comparant amb el que em contaven les meves companyes de moltes de les seves tutores, em va semblar que la meva més o manco seguia les directrius que ens havien indicata a la teoria estudiada al grau superior d'educació infantil. A l'aula teníem un infant que tenia necessitats educatives especials i crec que aquest aspecte era el que més li costava ja que pot ser era un aspecte nou per ella i no sabia molt bé per on agafar-ho. Tot i així, hi posava el màxim esforç possible i de manera coordinada amb l'equip d'atenció primerenca (EAP) treballaven amb aquest infant per afavorir al màxim la seva millora.
El meu principal objectiu a l'hora de ser una bona mestra és ser una professional inclusiva: situar el procés d'aprenentatge dels alumnes com l'eix de la meva pràctica professional, ensenyar als alumnes a transformar la informació en coneixement, treballar en equip, disposar de rutines que facilitin l'estabilitat i que donin seguretat al dia a dia, regular la capacitat d'innovació i creativitat, crear condicions de convivència confortables a l'aula que facilitin l'aprenentatge, prendre decisions correctes i ràpides davant les situacions imprevistes de l'aula i totes les altres característiques indicades anteriorment.
Aquest conceptre de mestre ideal ha anat evolucionant des del primer curs d'estudis de mestre encara que no molt ja que encara que en aquests estudis de grau he après molts conceptes nous, durant la meva formació en el grau superior i en les pràctiques a l'escoleta vaig formar-me aquesta imatge de mestre ideal amb conceptes teòrics que el reforçaven.