Durant l'etapa d'educació infantil, un dels objectius prioritaris és que l'infant aconsegueixi la seva descentració i que entri en l'etapa del pensament operatori. Cal afavorir la seva autonomia perquè és necessari que cada vegada puguin dur a terme les tasques de manera més autònoma.
És molt important que l'infant es senti escoltat i observat, que es tenguin en compte les seves inquietuds i els seus interessos perquè això els motiva per seguir en el seu aprenentatge.
Finalment, entre d'altres coses, vull destacar la importància de tenir en compte el context de l'infant, en especial el context familiar, perquè ens dóna moltes pistes sobre el seu comportament i les seves característiques individuals.
Per acabar, m'agradaria compartir aquest poema de Loris Malaguzzi:
En cambio cien existe
El niño
está hecho de cien.
El niño tiene
cien lenguas
cien manos
cien pensamientos
cien maneras de pensar
de jugar y de hablar
cien, siempre cien
maneras de escuchar
de sorprenderse, de amar
cien alegrías
para cantar y entender
cien mundos
que descubrir
cien mundos
que inventar
cien mundos
que soñar.
El niño tiene
cien lenguas
(y además cien, cien y cien)
pero se le roban noventa y nueve.
La escuela y la cultura
le separan la cabeza del cuerpo.
Le hablan:
de pensar sin manos
de actuar sin cabeza
de escuchar y no hablar
de entender sin alegría
de amar y sorprenderse
sólo en Pascua y en Navidad.
Le hablan:
de descubrir el mundo que ya existe
y de cien
le roban noventa y nueve.
Le dicen
que el juego y el trabajo
la realidad y la fantasía,
la ciencia y la imaginación,
el cielo y la tierra,
la razón y el sueño,
son cosas
que no van juntas.
Le dicen en suma
que el cien no existe.
Y el niño dice:
En cambio el cien existe.
No hay comentarios:
Publicar un comentario